Després d’això, Absalom es va procurar una carrossa amb cavalls i cinquanta homes que corrien al seu davant. 2 Absalom es llevava de matinada i es posava a un cantó del camí de la porta, i quan algú dels qui tenien plets venia a judici davant el rei, Absalom el cridava i li deia: “De quin poble ets, tu?” Quan aquell responia: “Un servidor és de tal tribu d’Israel”, 3 Absalom li deia: “Mira, la teva causa és bona i justa, però no tindràs qui t’atengui de part del rei.” 4 I Absalom hi afegia: “Tant de bo que em fessin jutge del país i pogués comparèixer davant meu tothom qui tingués un plet o una causa, que jo li faria justícia!” 5 I quan algú s’acostava per fer-li reverència, ell allargava la mà, l’agafava i el besava. 6 D’aquesta manera actuava Absalom amb tots els israelites que es dirigien al judici reial, i així es guanyava la voluntat dels homes d’Israel. 7 Al cap de quatre anys, Absalom digué al rei: “Si em dones permís, aniré a Hebron a complir el vot que li tinc promès al Senyor. 8 Perquè el teu servidor, quan encara vivia a Gueixur, a la Síria, vaig fer aquest vot: Si el Senyor em permet de tornar a Jerusalem, oferiré un sacrifici al Senyor.” 9 El rei li digué: “Vés en pau.” Absalom es va alçar i es va dirigir cap a Hebron. 10 Però Absalom havia enviat emissaris a totes les tribus d’Israel amb aquesta ordre: “Així que sentireu el toc de la trompeta, crideu: Absalom regna a Hebron!” 11 Van anar amb Absalom uns dos-cents homes de Jerusalem que hi havien estat convidats, però hi anaven de bona fe, sense saber-ne res. 12 Absalom, mentre oferia els sacrificis, va fer venir, de la seva ciutat de Guiló, el guilonita Ahitófel, conseller de David. La conspiració va créixer, perquè a cada moment augmentava la gent que s’afegia a Absalom. 13 Aleshores va arribar un missatger a David, a qui digué: “El cor de la gent d’Israel es decanta per Absalom.” 14 I David digué a tots els seus servidors que eren amb ell a Jerusalem: “Alceu-vos i fugim, que no podríem escapar d’Absalom. Afanyeu-vos a sortir, no sigui que ell vagi més de pressa i ens atrapi, aboqui damunt nostre la desgràcia i destrueixi la ciutat a fil d’espasa. 15 Els servidors del rei van contestar: “Aquí tens els teus servidors, disposats a tot el que mani el nostre senyor, el rei.” 16 El rei emprengué la marxa acompa-nyat de tota la seva casa. El rei, però, va deixar dues concubines perquè guardessin el palau. 17 El rei, doncs, va sortir de la ciutat amb tota la seva gent i es va aturar en ser a l’últim barri. 18 Tots els servidors es van posar al seu costat, mentre els quereteus, els peleteus i els gueteus, en nombre de sis-cents combatents que havien vingut al seu comandament des de Gat, desfilaven davant seu. 19 Llavors el rei digué a Itai, el gueteu: “Per què véns també, tu, amb nosaltres? Torna-te’n i queda’t amb el nou rei, perquè ets foraster i també exiliat del teu país. 20 Tot just vas arribar ahir, ¿i avui t’haig de fer vagar amb nosaltres, jo que ni tan sols sé on haig d’anar? Torna-te’n i emporta’t els teus germans amb tu, i que la bondat i la benevolença del Senyor t’acompanyin!” 21 Però Itai va contestar al rei: “Per vida del Senyor i per la teva pròpia vida, senyor i rei meu, que allà on sigui el rei, el meu senyor, allà hi serà també el teu servent, tant si és per a morir-hi com si és per a viure-hi.” 22 David digué a Itai: “Doncs, passa endavant.” Així va passar endavant Itai, el gueteu, amb tots els seus homes i tota la família que l’acompanyava. 23 Tothom plorava amargament, mentre la gent anava desfilant. El rei va passar el torrent del Cedró, i tot el poble seguia endavant pel camí que va al desert. 24 També hi anava Sadoc, amb tots els levites que duien l’arca del Pacte de Déu i que van deixar al costat d’Abitar fins que tot el poble hagué acabat de sortir de la ciutat. 25 Llavors el rei digué a Sadoc: “Torna a portar l’arca de Déu a la ciutat. Si trobo gràcia als ulls del Senyor, ell em farà tornar i permetrà que la pugui veure de nou en el seu tabernacle. 26 Però si ell digués: ‘No estic content de tu’, estic dispost perquè faci de mi el que li sembli millor!” 27 El rei digué encara al sacerdot Sadoc: “Tu ets el vident. Torna a la ciutat en pau i endueu-vos el vostre fill Ahimaas, i Jehonatan, el fill d’Abiatar. 28 Mira, jo estaré pels guals del desert fins que m’arribin notícies vostres.” 29 Sadoc i Abiatar van tornar l’arca de Déu a Jerusalem, i s’hi van quedar. 30 David anava per la pujada de les Oliveres; i mentre pujava anava plorant, amb el cap tapat i caminant descalç. Tota la gent que l’acompanyava també pujava amb el cap tapat i plorant. 31 Van donar aquest avís a David: “Ahitófel està entre els qui conspiren amb Absalom”, i David exclamà: “Fes que fracassin els designis d’Ahitófel, Senyor!” 32 Quan David va arribar al cim, on de costum adoraven Déu, veié Huixai, l’arquita, que venia al seu encontre, amb la túnica esquinçada i el cap cobert de terra. 33 David li digué: “Si vinguessin amb mi, més aviat em faries nosa, 34 però si tornes a la ciutat i dius a Absalom: ‘Vull ser el teu servent, rei i senyor meu. Tal com abans vaig ser servent del teu pare, ara vull ser servent teu’; llavors podràs desbaratar els plans d’Ahitófel en profit meu. 35 ¿No seran amb tu, els sacerdots Sadoc i Abiatar? Doncs, tot el que puguis saber de la casa del rei ho comunicaràs als sacerdots Sadoc i Abiatar. 36 Mira, ells tenen allà els seus dos fills, Ahimaas, fill de Sadoc, i Jehonatan, fill d’Abiatar; per mitjà d’ells m’enviaràs tot el que puguis saber.” 37 I Huixai, l’amic de David, va anar a la ciutat al mateix temps que Absalom arribava a Jerusalem. |