Això que dic és ben cert: si algú desitja el càrrec de dirigent d'una comunitat, aspira a una noble tasca. 2 Cal, però, que el dirigent sigui irreprotxable, casat una sola vegada, sobri, assenyat, educat, hospitalari, ben dotat per a ensenyar, 3 que no sigui bevedor ni violent, sinó comprensiu, pacífic i generós. 4 Que sàpiga dirigir bé la pròpia casa i fer-se obeir pels fills amb tota dignitat. 5 Si un no sap dirigir la seva casa, com podrà tenir cura de l'Església de Déu? 6 Que no sigui un neòfit, per evitar, si se n'orgullia, que caigués en la mateixa condemnació que el diable. 7 I cal, també, que tingui un bon testimoni entre els de fora, a fi d'evitar el descrèdit i els paranys del diable. 8 Igualment, els diaques han de ser dignes, homes d'una sola paraula, moderats en la beguda, que no tinguin negocis bruts, 9 i que retinguin el misteri de la fe en una consciència neta. 10 Cal també que aquests estiguin primer a prova, i després, si no hi ha res en contra, que facin el servei. 11 Igualment les mullers: que siguin respectables, que no siguin xafarderes, sinó prudents i dignes de confiança en tot. 12 Els diaques, que siguin casats una sola vegada, que dirigeixin bé els seus fills i les pròpies cases, 13 perquè els qui exerceixen bé el diaconat es fan mereixedors d'una posició honorable i obtenen una gran fermesa en la fe que és en Crist Jesús. 14 Tot i que espero venir a veure't aviat, t'escric això 15 per si trigava a venir; així tindràs una orientació de com és convenient fer les coses en la casa de Déu, que és l'Església del Déu viu, columna i base de la veritat. 16 Indiscutiblement, és grandiós el misteri que reverenciem: Ell fou manifestat en la carn, autentificat per l'Esperit, presentat als àngels, proclamat a les nacions, cregut en el món, enlairat en glòria. |