Quan hagué passat l'aldarull, Pau féu venir els deixebles per exhortar-los i se n'acomiadà per dirigir-se cap a Macedònia. 2 Després de passar per aquelles contrades donant-los abundosos estímuls, anà a Grècia. 3 S'hi va estar tres mesos, però com que els jueus preparaven un atemptat contra ell, quan anava a embarcar-se cap a Síria, va decidir de tornar per Macedònia. 4 Anaven amb ell Sòpatros, fill de Pirrus, de Berea, i els tessalonicencs Aristarc i Segon, a més de Gaius, de Derbe, Timoteu i, de l'Àsia, Tíquic i Tròfim. 5 Aquests s'avançaren i ens esperaven a Troas. 6 Nosaltres ens vam embarcar després dels dies dels Àzims a Filips, i al cap de cinc dies els vam aconseguir a Troas, on vam quedar-nos set dies. 7 El diumenge ens vam reunir a partir el pa. Pau els parlava, i com que se n'havia d'anar l'endemà, va allargar el discurs fins a mitjanit. 8 A la sala de dalt on eren reunits hi havia moltes llànties. 9 Un jove que es deia Eutic s'havia assegut a la finestra. Mentre Pau s'allargava parlant, s'endormiscà i, rendit per la son, caigué daltabaix del tercer pis, i quan l'alçaren ja era mort. 10 Però Pau va baixar, se li abocà al damunt i, mentre l'abraçava, digué: "No us alarmeu, que ja té alè." 11 Llavors tornà a dalt, va partir el pa, en va prendre i s'estigué conversant fins a trenc d'alba, i va partir. 12 El jove el van portar amb vida, amb el gran consol de tots. 13 Nosaltres ens vam anticipar a embarcar-nos i ens vam dirigir a Assos, i d'allí vam anar a recollir Pau, ja que havia previst que ell hi aniria a peu. 14 Quan ens aconseguí, a Assos, vingué a bord i ens vam dirigir a Mitilene. 15 D'allí salpàrem i l'endemà vam arribar a l'altura de Quios; el dia següent vam costejar Samos i el tercer dia vam atracar a Milet. 16 Pau havia decidit estalviar l'escala d'Efes per no perdre temps a l'Àsia, ja que tenia pressa per ser a Jerusalem, si era possible, el dia de la Pentecosta. 17 Des de Milet va avisar a Efes que vinguessin els ancians de l'església. 18 Quan van ser reunits, els digué: "Vosaltres sabeu com m'he comportat tot el temps que he estat amb vosaltres des del primer dia que vaig trepitjar l'Àsia, 19 com he servit el Senyor amb tota humilitat, entre penes i proves que han caigut damunt meu per les insídies dels jueus, 20 i que no he defugit de predicar-vos i ensenyar-vos públicament i en privat tot el que us podia ser de profit, 21 testificant de ferm, tant a jueus com a grecs, del penediment envers Déu i de la fe en nostre Senyor Jesús. 22 I ara, com veieu, em dirigeixo a Jerusalem forçat per l'Esperit, sense saber què m'hi espera, 23 si no és el que en cada ciutat l'Esperit Sant em ve advertint que m'esperen presons i tribulacions. 24 Tanmateix, la vida per a mi no té cap valor, mentre acabi la meva carrera i compleixi el servei que he rebut del Senyor Jesús, donant testimoniatge de l'evangeli de la gràcia de Déu. 25 I ara, mireu, jo sé que ningú de vosaltres, entre els qui he passat proclamant el Regne, no veurà més el meu rostre. 26 Per tant, us ben asseguro en aquest dia d'avui que estic net de culpa pel que fa a tots vosaltres, 27 perquè no he defugit de declarar-vos el propòsit de Déu. 28 Tingueu cura de vosaltres mateixos i de tot el ramat sobre el que l'Esperit Sant us ha posat com a vigilants perquè pastureu l'església de Déu, que ell adquirí amb la pròpia sang. 29 Jo sé que, quan me n'hauré anat, entremig de vosaltres s'hi ficaran llops ferotges que no planyeran el ramat, 30 i que fins i tot d'entre vosaltres mateixos sorgiran homes que propagaran perversitats a fi d'arrossegar els deixebles darrere seu. 31 Per tant, estigueu alerta recordant que per tres anys seguits, de dia i de nit, no he parat d'aconsellar amb llàgrimes als ulls cadascun de vosaltres. 32 I en l'actual situació us recomano al Senyor i a la paraula de la seva gràcia, que té poder per a edificar i donar l'herència a tots els santificats. 33 De ningú no he cobejat ni diners ni vestits. 34 Vosaltres sabeu prou bé que aquestes mans han proveït per a les meves necessitats i les dels qui van amb mi. 35 En tot us he ensenyat que convé treballar a fi d'emparar els febles, recordant les paraules del Senyor Jesús, que digué: 'Fa més feliç donar que rebre'." 36 En acabar de parlar s'agenollà i pregaren conjuntament. 37 Hi hagué molts plors per part de tothom, i s'abraçaven a Pau i el besaven, 38 afligits sobretot per allò que havia dit que mai més no li veurien el rostre. Després l'acompanyaren fins al vaixell. |