El mes vuitè del segon any de Darius, la revelació del Senyor fou dirigida al profeta Zacaries, fill de Baraquies, fill d’Idó, en aquests termes: 2 El Senyor es va enutjar molt contra els vostres avantpassats, 3 per tant, digues als israelites: “Això fa saber el Senyor Totpoderós: Torneu a mi i jo m’acostaré a vosaltres –diu el Senyor Totpoderós. 4 No sigueu com els vostres avantpassats, als quals els profetes anteriors van cridar: ‘El Senyor diu que us convertiu dels vostres mals camins i de les vostres males accions’, i no van voler escoltar-me ni fer-me cas –diu el Senyor. 5 Els vostres avantpassats, on són? I els profetes, viuran per sempre? 6 En canvi, les meves paraules i els meus manaments, que jo vaig donar als meus servents, els profetes, ¿no van arribar als vostres pares? Per això ells es van convertir tot confessant: ‘El Senyor Totpoderós ens ha tractat tal com havia decidit de fer-ho, segons el que mereixia la nostra conducta i d’acord amb els nostres fets’.” 7 El dia vint-i-quatre del mes onzè, que és el mes de xebat, durant l’any segon de Darius, fou dirigida la revelacio del Senyor al profeta Zacaries, fill de Baraquies, fill d’Idó, d’aquesta manera: 8 Durant la nit vaig tenir una visió. Vaig veure un genet que cavalcava un cavall roig i es va aturar entre les murtres que hi ha a la fondalada; darrere seu hi havia cavalls rogencs, grisos i blancs. 9 Jo vaig dir: “Qui són aquests, Senyor meu?” I l’àngel que parlava amb mi em digué: “Jo et mostraré qui són.” 10 I l’home que estava entre les murtres respongué: “Aquests són els qui el Senyor ha enviat a recórrer la terra.” 11 Llavors aquests es van dirigir a l’àngel del Senyor, que estava entre les murtres: “Hem recorregut la terra i tota ella està reposada i tranquil•la.” 12 L’àngel del Senyor va exclamar: “Senyor Totpoderós, ¿quant de temps trigaràs a sentir pietat per Jerusalem i les ciutats de Judà, contra les quals estàs enutjat des de fa setanta anys?” 13 I el Senyor respongué a l’àngel que parlava amb mi amb paraules bondadoses de consol. 14 Després, l’àngel que parlava amb mi em digué: “Proclama això que diu el Senyor Totpoderós: ‘Sento un gran zel per Jerusalem i per Sió, un zel profund, 15 i estic molt indignat contra les nacions que estan segures de si mateixes, perquè quan jo estava una mica enutjat contra el meu poble se’n van aprofitar per a incrementar-li la desgràcia.’ 16 Per això el Senyor diu ara: ‘Em giraré cap a Jerusalem amb compassió; dins d’ella hi serà edificada la meva casa –diu el Senyor Totpoderós–, i el cordill tibant serà estès sobre Jerusalem.’ 17 Proclama també això que diu el Senyor Totpoderós: ‘A les meves ciutats encara hi haurà abundància de béns; el Senyor tornarà a consolar Sió i mantindrà l’elecció de Jerusalem’.” 18 Després vaig alçar els ulls i vaig veure quatre banyes. 19 Vaig preguntar a l’àngel que parlava amb mi: “Què representen aquestes banyes?”, i em respongué: “Aquestes banyes són les nacions que han dispersat Judà, Israel i Jerusalem.” 20 Després el Senyor em va mostrar quatre ferrers. 21 I jo vaig preguntar: “Què vénen a fer aquests?” Ell em va respondre: “Aquelles banyes són les que van dispersar Judà de tal manera que ningú no ha pogut aixecar el cap; però aquests han vingut per fer-les trontollar, per abatre les banyes de les nacions que han envestit contra el país de Judà a fi de dispersar-lo.” |