“Quan jo volia guarir Israel, es descobria la iniquitat d’Efraïm i les maldats de Samaria; perquè practiquen el frau, el lladre penetra a casa, i a fora els bandolers saquegen. 2 I el seu cor no té en compte que jo recordo totes les seves maldats. Ara són encerclats per les seves obres, i jo les tinc presents davant els meus ulls. 3 Afalaguen el rei amb la seva dolenteria, i als prínceps amb les seves adulacions. 4 Tots ells són adúlters; són com un forn encès pel flequer, que no deixa d’atiar el foc mentre pasta la massa i espera que fermenti. 5 El dia de l’aniversari del nostre rei, els magnats el van fer emmalaltir amb l’escalfor del vi, i ell es tornà condescendent amb els orgullosos. 6 Ells disposen el seu cor per al complot, com una fornal; el seu forner dorm tota la nit, però al matí està encès com una foguera. 7 Tots ells són ardents com un forn, i devoren els seus dirigents: tots els seus reis han caigut, i entre ells no hi ha ningú que m’invoqui a mi. 8 “Efraïm s’ha barrejat amb els gentils; Efraïm és com una coca que no ha estat tombada. 9 Els estrangers devoren la seva vigoria, i ell no se n’adona; li han sortit cabells blancs, i ell no ho veu. 10 Fins la supèrbia d’Israel testifica contra seu; tot i així, no es converteixen al Senyor, el seu Déu, ni tampoc no el busquen, després de tot això. 11 Efraïm s’ha tornat ingenu com una coloma, mancat d’orientació: demanen ajuda a l’Egipte, recorren a l’Assíria, 12 però allà on vagin llançaré damunt seu el meu filat, els caçaré com ocells del cel, els castigaré tal com foren advertits en llurs assemblees. 13 Ai d’ells, que s’han allunyat de mi! Els sobrevindrà la destrucció, perquè s’han rebel·lat en contra meu! Jo els voldria redimir, però no fan més que dir falsedats contra mi. 14 I no m’invoquen de tot cor, quan gemeguen sobre les seves estores. És per obtenir blat i vi que es congreguen, però s’aparten de mi. 15 Malgrat que jo els he dirigit i he enfortit els seus braços, ells maquinen el mal en contra meu. 16 Tornen, però no pas vers l’Altíssim; són com l’arc que falla. Els seus prínceps cauran per l’espasa, per la insolència de la seva llengua, i seran la riota del país d’Egipte. |