Missatge que va ser adreçat a Jeremies de part del Senyor: 2 “Això diu el Senyor, el Déu d’Israel: Escriu en un llibre totes les paraules que t’he dit, 3 perquè vénen dies –diu el Senyor– en què faré retornar els deportats del meu poble d’Israel i de Judà. Els restabliré a la terra que vaig donar als seus avantpassats com a propietat seva, diu el Senyor.” 4 Aquestes són les paraules que el Senyor ha pronunciat referent a Israel i Judà. 5 El Senyor diu això: “Hem sentit un crit esfereïdor, de terror i no pas de pau. 6 Pregunteu i vegeu si cap mascle pot infantar. Per què, doncs, veig tots els homes amb les mans als ronyons, com parteres, i amb els rostres alterats i lívids? 7 Ai, que n’és de terrible aquell dia! No n’hi ha cap de semblant. Temps d’angoixa per a Jacob; però d’ell en sortirà salvat. 8 Aquell dia –diu el Senyor Totpoderós– trencaré el jou que porta al coll i trencaré els seus lligams, i els estrangers no el tornaran a esclavitzar, 9 sinó que serviran el Senyor, el seu Déu, i David, el rei que els suscitaré. 10 Però tu no tinguis por, servent meu Jacob –diu el Senyor–, no t’espantis, Israel, perquè et deslliuraré de la terra llunyana, a tu i la teva descendència, del país de l’exili; Jacob tornarà, descansarà i viurà tranquil, sense que ningú l’inquieti. 11 Perquè jo sóc amb tu –diu el Senyor– per salvar-te, ja que exterminaré totes les nacions per on t’he dispersat; però a tu no et faré desaparèixer del tot, sinó que et castigaré amb moderació, perquè no et puc disculpar.” 12 Això diu el Senyor: “La teva fractura és incurable i la teva ferida maligna; 13 no hi ha qui t’empari, procurant guarir el teu mal; per a tu no hi ha remei. 14 Tots els teus amants t’han oblidat, no es preocupen de tu; jo t’he clavat un cop com un enemic, una correcció severa, per les teves nombroses iniquitats, ja que han crescut molt els teus pecats. 15 Per què et queixes de la teva fractura? El teu mal no té remei. És a causa de la teva gran iniquitat i per haver acumulat tants de pecats, que t’he fet això. 16 Tanmateix, tots els qui et devoren seran devorats, tots els qui t’oprimeixen aniran a l’exili, tots els teus espoliadors seran espoliats, i lliuraré al saqueig tots els qui t’han saquejat. 17 Sí, et restabliré la salut i et guariré les ferides –diu el Senyor–; ja que t’han anomenat «la Rebutjada», la Sió que ningú no empara.” 18 Això diu el Senyor: “Mira, jo faré tornar els desterrats de les tendes de Jacob, tindré pietat dels seus estatges i la ciutat serà reedificada sobre el seu munt de runes, i el palau s’assentarà en el seu lloc. 19 I de dins sortiran cants de lloança i remor de gent contenta. Els multiplicaré i no minvaran, els honoraré i no seran menyspreats. 20 Els seus descendents tornaran a ser com abans, la seva assemblea es mantindrà ferma davant meu, i castigaré tots els seus opressors. 21 El seu príncep serà un dels seus, i el seu sobirà eixirà d’entre ells. Quan jo el cridi, ell s’acostarà; altrament, qui gosaria acostar-se a mi? –diu el Senyor. 22 Vosaltres sereu el meu poble i jo seré el vostre Déu.” 23 Mireu, la tempesta del Senyor ja s’ha desfermat furiosa, l’huracà que tot ho arrasa ja s’abat sobre el cap dels malfactors. 24 La còlera del Senyor no es farà enrere fins que haurà executat i acomplert els designis del seu cor; als darrers dies ho comprendreu clarament. |