Fill meu, estigues atent a la meva saviesa, decanta l’orella a la meva intel·ligència, 2 a fi que puguis mantenir els propòsits i els teus llavis guardin la discreció. 3 Els llavis de la forastera destil·len mel, i el seu parlar és més lliscós que l’oli, 4 però el seu resultat és amarg com el donzell, feridor com una espasa de doble tall. 5 Els seus peus davallen cap a la mort, de dret al país dels morts van els seus passos. 6 No coneix el camí de la vida, fa enrevessats els seus camins, i no se n’adona. 7 Així, doncs, fills, escolteu-me, i no us aparteu del que diu la meva boca: 8 Aparta d’ella el teu camí i no t’acostis ni al portal de casa seva, 9 no fos cas que lliuressis als altres el teu honor, i a un home cruel els teus anys; 10 que gent estranya s’atipi dels teus béns i el fruit del teu esforç vagi a casa d’un estranger, 11 i a la fi ho hagis de lamentar, quan se’t consumeixi el cos i la carn, 12 i hagis de dir: “¿Com he pogut odiar la correcció. i el meu cor menysprear la reprensió, 13 i no he escoltat la veu dels meus mestres ni he estat atent als meus preceptors? 14 Per poc no he caigut en la pitjor de les desgràcies, al mig de l’assemblea i la congregació.” 15 Beu l’aigua de la teva cisterna, la que brolla del fons del teu pou. 16 ¿Els teus dolls han de vessar a fora, i els teus rierols, pels carrers? 17 Que siguin només per a tu, sense compartir-los amb estranys. 18 Que la teva font sigui beneïda! Alegra’t amb la muller de la teva joventut, 19 cérvola amable, graciosa daina: que t’embriaguin les seves carícies i el seu amor et tingui sempre embadalit. 20 Per què t’has d’apassionar, fill meu, per una forastera, i t’has d’abraçar al pit d’una estrangera? 21 Mira: els viaranys de l’home són a la vista del Senyor, i ell observa tot el teu transitar. 22 El malvat serà pres en les pròpies maldats, i quedarà agafat al filat del propi pecat: 23 morirà per manca de disciplina, i es perdrà per excés d’insensa-tesa. |