Més val el pobre que segueix el camí de la integritat que l’home de llavis ofensius, ni que sigui ric. 2 Sense seny, ni el zel no és bo, i qui corre massa s’equivoca. 3 La ximpleria de l’home trastorna el seu camí, i el seu cor es torna contra el Senyor. 4 La riquesa proporciona molts amics, en canvi, el pobre fins de l’únic amic es veu privat. 5 El testimoni fals no quedarà sense càstig, i qui propaga mentides no se n’escaparà. 6 Molts busquen el favor del generós, i tothom és molt amic del qui reparteix. 7 Al pobre l’odien tots els germans: no és estrany que els seus amics se n’allunyin. Ni amb súpliques no els pot aconseguir. 8 Qui posa seny s’estima ell mateix; qui guarda prudència troba benaurança. 9 Un testimoni fals no quedarà sense càstig, i qui propaga mentides morirà. 10 Al neci no li escau la vida regalada; molt menys al criat manar més que els amos. 11 La sensatesa fa que l’home domini la còlera i dóna l’honor de passar per alt les ofenses. 12 La indignació del rei és com rugit de lleó; la seva benevolència, rosada damunt l’herba. 13 El fill insensat és un turment per al pare; les querelles de la dona, gotera que no para mai. 14 La casa i la fortuna són l’heretat dels pares, però una dona sensata és un do del Senyor. 15 La peresa fa caure en la insensibilitat, i l’ànim indolent patirà gana. 16 Qui guarda el precepte guarda la vida; qui descura la seva conducta morirà. 17 Qui s’apiada del pobre fa un préstec al Senyor, i ell li recompensarà la seva bona acció. 18 Castiga el teu fill, perquè hi ha esperança; però no et deixis portar a l’extrem de destruir-lo. 19 L’home massa iracund rebrà la pena que calgui; altrament, si el perdones, el fas més violent. 20 Escolta el consell i accepta la instrucció, a fi que en endavant siguis savi. 21 En el cor de l’home hi ha molts projectes, però només el designi del Senyor es realitzarà. 22 Allò que dóna encant a l’home és la seva bondat: val més ser pobre que ser un trampós. 23 El temor del Senyor és penyora de vida: et mantindrà content i sense rebre cap mal. 24 El gandul fica la mà al plat i després ni tan sols se l’acosta a la boca. 25 Castiga l’insolent i el senzill aprendrà la lliçó; reprèn l’intel·ligent i comprendrà la raó. 26 Qui maltracta el pare i treu fora la mare és un fill que fa avergonyir i porta l’oprobi. 27 Fill meu, deixa d’escoltar instruccions que et desviïn dels preceptes de la ciència. 28 Un testimoni pervers es burla del dret, i la boca dels descreguts escup iniquitat. 29 La vara és a punt per als insolents, i els assots per a l’esquena dels insensats. |