Déu de les venjances, Senyor, Déu de les venjances, manifesta’t! 2 Alça’t, oh jutge de la terra; dóna als superbs la paga que es mereixen! 3 Fins quan els dolents, Senyor, fins quan els dolents triomfaran? 4 Criden i parlen amb arrogància, es gloriegen tots els malfactors. 5 Aixafen el teu poble, Senyor, maltracten el teu heretatge; 6 maten la viuda i el foraster, i assassinen els orfes, 7 i encara diuen: “El Senyor no ho veu, ni s’hi fixa, el Déu de Jacob.” 8 Enteneu-ho, gent estúpida! Insensats, quan posareu enteniment? 9 El qui ha fet l’orella, no hi sentirà? El qui ha format l’ull, ni hi veurà? 10 Aquell qui reprèn els pobles, no podrà castigar? Ell, que ensenya la saviesa a la humanitat! 11 El Senyor coneix els designis de l’home, que són pura vanitat. 12 Benaurat l’home que tu corregeixes, Senyor, i amb la teva llei instrueixes, 13 per donar-li repòs en dies d’aflicció, mentre per al descregut ja s’excava la fossa. 14 Perquè el Senyor no rebutjarà el seu poble ni abandonarà el seu heretatge, 15 ans la justícia tornarà a l’equitat, i els homes rectes la seguiran. 16 Qui s’alçarà a favor meu contra els malvats? Qui em farà costat contra els malfactors? 17 Si no m’hagués ajudat el Senyor, la meva ànima s’hauria enfonsat en el silenci. 18 Quan jo he dit: “El meu peu rellisca”, el teu amor, Senyor, m’ha sostingut ferm. 19 Quan creix el neguit dintre meu, el teu consol asserena la meva ànima. 20 ¿Es pot associar amb tu un tribunal injust, que dicta sentències contra la llei? 21 Atropellen la vida del just i condemnen la sang innocent. 22 Però el Senyor és per a mi un baluard, i el meu Déu la roca del meu refugi. 23 Farà caure damunt d’ells la seva iniquitat, i els arrasarà amb la pròpia perversitat; els destruirà el Senyor, Déu nostre. |