Senyor, tu ets el meu Déu; jo et busco ansiós. L’ànima meva té set de tu, per tu té ànsia el meu cos, en una terra àrida, exhausta, sense aigua. 2 Així t’he contemplat en el santuari, presenciant el teu poder i la teva glòria. 3 Que el teu amor és millor que la vida; per això els meus llavis et lloaran. 4 Així pugui beneir-te mentre visqui, i alçar les mans invocant el teu nom. 5 Com de medul·la i greixor es satisfarà la meva ànima, i amb goig als llavis et lloarà la meva boca. 6 Fins quan sóc al llit em recordo de tu, en tu medito en les vetlles de la nit, 7 perquè tu has estat el meu auxili, i a l’ombra de les teves ales em sento joiós. 8 La meva ànima està unida a tu, la teva dreta em sosté. 9 Però els qui cerquen arruïnar la meva vida aniran a les fondàries de la terra; 10 seran destruïts a tall d’espasa, esdevindran la presa dels xacals! 11 I el rei s’alegrarà en Déu; se’n gloriaran tots els qui juren per ell quan la boca dels mentiders serà closa. |