Per què et glòries de la teva maldat, dèspota? La bondat de Déu és constant. 2 Rumies la maldat; la teva llengua és com un ganivet esmolat, enganyador! 3 T’estimes més el mal que el bé, més la mentida que la paraula justa. (Pausa) 4 T’agrada tota paraula nociva, llengua enganyadora! 5 Per això Déu t’aixafarà per sempre; t’agafarà i se t’endurà de la tenda, i et desarrelarà de la terra dels vivents. (Pausa) 6 Els justos ho veuran i temeran, i es burlaran d’ell: 7 “Mireu l’home que no ha volgut tenir Déu per protecció, sinó que confiava en la seva gran fortuna; es mantenia en el seu crim.” 8 En canvi jo, com olivera ufana, m’estic a la casa de Déu; confio en la seva bondat per sempre, perpètuament. 9 Et lloaré eternament pel que tu has fet, i esperaré en el teu nom, perquè és bo davant dels teus fidels. |