Reprenent el seu discurs, Elihú digué: 2 ¿Penses que és just això, quan dius: “Tinc justificació davant Déu”, 3 tu que li has dit: “De què et serveix, a tu, i què en trec jo, de no pecar?” 4 Jo et donaré la resposta, i als teus companys amb tu. 5 Mira el cel i fixa’t-hi bé, adona’t que està per damunt teu. 6 Si peques, què li pots fer? Si augmentes les teves faltes, quin mal li fas? 7 Si ets just, què li dones? O, què rep de part teva? 8 A un home, un igual que tu, el pot afectar la teva maldat, i a un mortal, la teva justícia; 9 que per causa de l’extrema opressió alcen el clam, criden auxili per la violència dels poderosos, 10 però no diuen: “¿On és Déu, el meu creador, que fa ressonar lloances en la nit, 11 que ens fa més instruïts que el bestiar de la terra i més intel·ligents que les aus del cel?” 12 Llavors criden, sense que ell respongui per culpa de la supèrbia dels dolents. 13 És realment fals que Déu no escolta, que el Totpoderós no se n’adona, 14 fins i tot quan dius que enlloc no el veus, que la causa és davant d’ell i esperes; 15 i, també, que la seva còlera no castiga, i que no para gens d’atenció a les faltes. 16 Per això Job obre la boca per dir foteses, i enfila paraules sense seny. |