El dia tretze del mes dotzè, que és el mes d’adar, era la data assenyalada per al compliment de l’ordre del rei, segons el seu edicte. Aquest dia era el que esperaven els enemics del jueus per dominar-los, però va succeir tot el contrari, perquè els jueus van triomfar sobre els qui els odiaven. 2 A totes les províncies del rei Assuer, el jueus es van concentrar a les seves ciutats per atacar els qui els volien fer mal. No n’hi hagué cap que pogués resistir davant d’ells, perquè el temor s’havia apoderat de tots els pobles. 3 I tots els dignataris de les províncies, els sàtrapes i els governadors, i tots els qui administraven els afers del rei, afavorien els jueus, perquè el temor a Mardoqueu s’havia apoderat d’ells. 4 Mardoqueu era molt important al palau reial, i la seva fama s’havia escampat per totes les províncies, i cada dia tenia més poder. 5 I els jueus van batre tots els seus enemics a cops d’espasa, a mata-degolla i extermini, i van fer el que van voler amb els seus enemics. 6 A la ciutadella de Susa, en van matar i exterminar cinc-cents, 7 entre ells, Parxandata, Dalfon, Aspata, 8 Porata, Adalià, Aridata, 9 Parmaixta, Arissai, Aridai i Vaizata, 10 els deu fills d’Aman, fill d’Amedata, enemic dels jueus; però no van tocar els seus béns. 11 Aquell mateix dia van comunicar al rei el nombre de morts a la ciutadella de Susa, 12 i el rei digué a la reina Ester: “A la ciutadella de Susa els jueus han matat i exterminat cinc-cents homes, entre ells els deu fills d’Aman; a la resta de províncies, què hauran fet? Digues què més vols, que et serà concedit. Què més desitges, que t’ho concediré?” 13 Ester respongué: “Si al rei li sembla bé, que s’autoritzi els jueus que viuen a Susa perquè demà puguin actuar segons el decret actual i pengin a la forca els cadàvers dels deu fills d’Aman. 14 I el rei va ordenar que es fes així. El decret es va publicar a Susa, i els deu fills d’Aman van ser penjats. 15 Els jueus que vivien a Susa es van aplegar altre cop el dia catorze del mateix mes d’adar, i van matar a Susa tres-cents homes més; però no van tocar els seus béns. 16 La resta de jueus que vivien a les altres províncies del rei també es van aplegar per defensar la seva vida, i van aconseguir desfer-se dels seus enemics. Van matar setanta-cinc mil dels seus adversaris, però no van tocar els seus béns. 17 Això succeí el dia tretze del mes d’adar, i el dia catorze no van actuar, el van dedicar a celebracions i festes. 18 En canvi, els altres jueus que vivien a Susa es van aplegar els dies tretze i catorze i van fer el descans el dia quinze; van dedicar aquest dia a celebracions i festes. 19 És per això que els jueus del camp, els qui viuen en poblacions sense muralles, fan les celebracions i festes el dia catorze del mes d’adar, com a dia asse-nyalat per a fer-se obsequis els uns als altres. 20 Mardoqueu va registrar per escrit tots aquests fets, i va enviar cartes als jueus que vivien a totes les províncies del rei Assuer, tant a les properes com a les llunyanes, 21 ordenant-los que els dies catorze i quinze del mes d’adar fossin celebrats, cada any, 22 com els dies que els jueus van aconseguir descans dels seus enemics, i com el mes en què la tristesa i el plany es va canviar en alegria i festa, i el dol, en joia. Havien de celebrar-se amb convits i alegria, amb obsequis dels uns als altres i amb donatius als pobres. 23 Els jueus van adoptar aquest costum que ja havien començat a fer i que Mardoqueu havia confirmat per escrit. 24 Va ser perquè Aman, fill d’Amedata, l’agaguita, enemic de tots els jueus, es va proposar exterminar els jueus i va tirar el «Pur», és a dir la sort, per matar-los i destruir-los. 25 Però quan Ester es va presentar davant el rei, ell va manar per escrit que tot el mal que Aman havia tramat contra els jueus recaigués damunt el seu propi cap; i foren penjats ell i els cadàvers dels seus fills a la forca. 26 Per això aquells dies són anomenats «Purim», del nom de «Pur». Així, doncs, en base al que deia aquella carta, en tot el que ells havien viscut i en el que havia passat, 27 els jueus van establir i van acceptar per a ells, per a la seva posteritat i per a tots els qui s’hi incorporessin, que mai no deixarien de celebrar aquests dos dies d’acord amb el que s’havia establert, en la data indicada de cada any. 28 Que fossin recordats i observats de generació en generació, en cada família, en cada província i en cada ciutat; i que aquests dies del «Purim» mai no deixessin de ser celebrats entre els jueus i la seva memòria no deixés de ser recordada entre la seva descendència. 29 La reina Ester, filla d’Abihail, juntament amb el jueu Mardoqueu, va escriure amb molta insistència a fi de confirmar aquesta segona carta sobre el «Purim». 30 Es van enviar cartes a tot els jueus que vivien a les cent vint-i-set províncies del rei Assuer, amb promeses de pau i fidelitat, 31 i confirmant aquests dies del «Purim» en la data fixada, tal com el jueu Mardoqueu i la reina Ester havien ordenat i d’acord amb el que havien acceptat per a ells i la seva descendència, així com les regles sobre els dejunis i les lamentacions. 32 L’ordre de la reina Ester que confirmava aquestes regles del «Purim» es va registrar per escrit en un llibre. |