David, després de consultar els caps de milers i de centenars i tots els dirigents, 2 digué al ple de l’assemblea d’Israel: “Si us sembla bé i el Senyor, el nostre Déu, ho aprova, fem una crida als nostres germans que han quedat en totes les regions d’Israel, junt amb els sacerdots i levites que habiten a les seves poblacions i vilatges, perquè es reuneixin amb nosaltres, 3 i portem aquí l’arca del nostre Déu, ja que des del temps de Saül no ens n’hem ocupat.” 4 El ple de l’assemblea va acceptar de fer-ho així, perquè la proposta era ben vista per tot el poble. 5 Llavors, David va fer reunir tot Israel, des del torrent d’Egipte fins a l’entrada de Lebó-Hamat, a fi de traslladar l’arca de Déu des de Quiriat-Jearim. 6 David va pujar amb tot Israel a Baalà, a Quiriat-Jearim, que és a Judà, a fi de traslladar des d’allí l’arca de Déu, sobre la qual s’invoca el nom del Senyor, que resideix entre els querubins. 7 Van agafar l’arca de Déu de casa d’Abinadab i la van carregar en un carro nou; i Uzà i Ahió conduïen el carro. 8 David i tota la gent d’Israel anaven dansant davant Déu amb totes les seves forces, cantant i tocant cítares, arpes, timbals, sistres i trompetes. 9 Quan arribaven a l’era de Quidon, Uzà va acostar la mà per aguantar l’arca, perquè els bous la feien trontollar; 10 però el Senyor es va indignar contra Uzà i el va ferir, perquè havia posat la mà damunt l’arca, i va morir allà mateix, davant Déu. 11 A David li va saber tant de greu que el Senyor hagués fulminat Uzà que va anomenar aquell lloc Peres-Uzà (destrossa d’Uzà), com es diu encara avui. 12 Aquell dia David va agafar por del Senyor, i va pensar: “Com puc endur-me a casa l’arca de Déu?” 13 I va renunciar a portar l’arca de Déu a casa seva, a la ciutat, i va fer que la portessin a casa d’Obed-Edom, de Gat. 14 L’arca de Déu va estar amb la família d’Obed-Edom, a casa seva, durant tres mesos. I el Senyor va beneir Obed-Edom i tot el que tenia. |