El Senyor digué a Moisès: “Vés, surt d’aquí, tu i el poble que has fet pujar d’Egipte, cap a la terra que vaig jurar a Abraham, a Isaac i a Jacob dient-los: La donaré a la teva posteritat. 2 Faré anar davant teu un àngel i expulsaré el cananeu, l’amorreu, l’hitita, el perizita, l’hivita i el jebuseu. 3 Puja a la terra que regalima llet i mel, però jo no pujaré amb tu, perquè és un poble tossut i rebel al jou, no fos cas que l’exterminés pel camí.” 4 Quan el poble va sentir aquestes paraules tan dures, va fer dol i ningú no es va posar els vestits de mudar; 5 perquè el Senyor havia dit a Moisès: “Digues als fills d’Israel: Sou un poble tossut i rebel al jou; si vingués amb tu, ni que fos per un moment, t’hauria de destruir. Traieu-vos, doncs, del damunt, les vostres gales, perquè jo sàpiga què haig de fer amb vosaltres.” 6 Així els fills d’Israel van deixar de posar-se els vestits de mudar des de la muntanya d’Horeb. 7 Moisès va agafar la tenda i la va plantar distanciada del campament. La va anomenar Tenda de la Reunió. Així, qualsevol que volia consultar el Senyor, sortia cap a la Tenda de la Reunió, plantada fora del campament. 8 I sempre que Moisès es dirigia cap a la Tenda, tot el poble s’aixecava i es posava dret, cadascun davant la porta de la seva tenda, seguint Moisès amb la vista fins que entrava a la Tenda. 9 I així que Moisès hi entrava, la columna de núvol baixava i se situava a la porta de la Tenda, mentre el Senyor parlava amb Moisès. 10 I quan tot el poble veia que la columna de núvol se situava a la porta de la Tenda, tots s’alçaven i cadascun s’agenollava davant l’entrada de la seva pròpia tenda. 11 El Senyor parlava amb Moisès cara a cara, com aquell que parla amb el seu amic. Després, Moisès tornava al campament; però el seu ajudant, el jove Josuè, fill de Nun, no sortia de dins la Tenda. 12 Moisès digué al Senyor: “Mira, tu em dius: Guia aquest poble; i no m’has fet saber res d’aquell que vols enviar amb mi, tot i que m’has dit: Jo et conec pel teu nom i has trobat gràcia als meus ulls. 13 Ara, doncs, si és així que he trobat gràcia als teus ulls, et prego que em revelis el teu camí, perquè et pugui conèixer i, efectivament, trobi gràcia als teus ulls. Considera també que aquesta gent és el teu poble.” 14 El Senyor respongué: “La meva presència t’acompanyarà, i et donaré el repòs.” 15 Moisès va contestar: “Si la teva presència no ens acompanya, no cal que ens facis marxar d’aquí. 16 Perquè, en què es coneixerà que hem trobat gràcia als teus ulls, jo i el teu poble, si no és en què tu vinguis amb nosaltres? Així ens diferenciarem, jo i el teu poble, de la resta de pobles que hi ha sobre la terra.” 17 El Senyor respongué a Moisès: “També faré això que em demanes, perquè has trobat gràcia als meus ulls i et conec pel teu nom.” 18 Llavors digué Moisès: “Mostra’m ja la teva glòria.” 19 Ell va contestar: “Jo faré que tota la meva benignitat passi davant dels teus ulls i proclamaré el nom del Senyor Etern davant teu. Tindré misericòrdia de qui vull tenir misericòrdia, i m’apiadaré de qui vull apiadar-me.” 20 I hi afegí: “Tu no podràs veure el meu rostre; perquè l’home no pot veure’m i seguir vivint.” 21 El Senyor digué encara: “Mira, aquí a prop meu hi ha un lloc; tu et posaràs damunt la roca. 22 Així, mentre va passant la meva glòria, t’amagaré dins l’escletxa de la roca i et cobriré amb la meva mà fins que hagi passat. 23 Després retiraré la meva mà perquè em puguis veure d’esquena, ja que no és possible de veure el meu rostre.” |